ABANS DE RES, MOLTA CALMA (JOSÉ CORBACHO)

Corbacho presenta el seu espectacle unipersonal en el qual riu de tot i de tots, però, en primer lloc (i sobretot)… d’ell mateix!

Si és que passen tantes coses que no queda una altra que riure's.

I a això hi vinc.

Per a començar, de mi mateix, que és una cosa indispensable i que em van ensenyar des que vaig començar amb la faràndula.

Però també per a riure'm de tot el que m'envolta. De tot. De la meua dona. Del meu fill. De la meua mare. De la meua germana. Del meu cunyat. De la meua família.

I també del meu barri. De la meua ciutat. Del meu país. De tots els meus països. Dels meus governants. Dels meus reis i dels meus prínceps. I dels meus principis. Sobretot, dels meus principis. Perquè com deia el mestre, “si no t'agraden, en tinc uns altres”.

Però no es preocupen, que també em riuré de vostés. Dels que vinguen a veure'm al teatre. I dels que no. D'aquests encara més. Per què? Perquè sí. Perquè està la cosa com per a deixar de riure's. Encara que sobretot el que vull és que vostés riguen. I molt. Si no, això no tindrà ni puta gràcia.

Això sí, un consell per a aquells que passeu pel teatre: “Abans de res, molta calma”.